Les faves donen molt de sí, no tan sols gastronòmicament sinó també a nivell d'expressions, frases fetes o refranys (Només cal mirar l'entrada al Diccionari Català-Valencià per comprovar-ho).
| 1. Llegum produït per la planta Vicia faba, i que es compon d'una beina llarguera que conté diferents bessons o grans, ovalats, de dos a quatre cm. de llargària;
Fava panesca: varietat de fava que té la tavella curta, però els bessons grossos, blancs o vermellosos, i molt bons (Val., Mall.).
Fava negra: varietat de fava més petita que l'ordinària, i amb la clovella negra (Mall.).
Fava negreta: una classe de fava negra, no gaire bona, que serveix per a femar (Ribera del Xúquer).
Fava tendral: és la més curta, que només té tres o quatre gallons; és blanca i bona (Alcoi).
Faves amb xiulets: les favatines, o sia, faves molt tendres, que encara no tenen gra (Empordà).
Fava canina: matacà o nou vòmica.
Fava de porc: Si han menjat iosquiam que los antichs anomenauen faua de porch, Agustí Secr. 171 vo.
Faves amb borra: les faves mig fetes o mig granades, tendres, amb la bajoca (Camp de Tarr.).
Faves tendres: les que encara són verdes.
Faves velles o seques: les que han perdut la verdor i tenen la clovella dura.
Cellar faves: llevar-ne la cella.
Faves frites: faves tendres fregides amb saïm.
Fava parada: guisat de faves cuites sense clovella i amb el bessó obert de dalt a baix en el sentit de l'amplària; es cuinen amb col o altra verdura (Mall.).
Faves ofegades: les que es couen sense aigua i amb poc foc, tenint damunt l'olla un paper d'estrassa i un plat d'aigua; s amaneixen amb llor, all tendre, ceba, botifarra i altres ingredients (Empordà, Men.).
Faves escaldines: les que es mengen bullides i trempades amb sal, oli i vinagre (Mall.).
Fava fresa: fava pelada. Ni encara llentilles, puix tinch faua fresa, Brama llaur. 200.
Faves ensabatades: faves amb clovella.
|| 2. per ext., La favera o planta que produeix aquell llegum (V. favera). «Les faves calentes són una classe de faves que els costa molt gelar-se pel fred; fan els borratxets o favetes més llargs que les ordinàries».
|| 3. Fava grassa: planta crassulàcia de l'espècie Sedum purpurascens, anomenada també fabària (cf. Flora Cat. ii, 400); cast. haba crasa.
|| 4. Inflor poc prominent que es produeix en l'epidermis per la picada d'un insecte o per altra causa d'inflamació; cast. roncha, habón.
|| 5. Clotet de la cara treballada de les pedres picades (Tarr.).
|| 6. Taca rodonenca de la pell d'una persona o animal (val., mall.); cast. mota.
|| 7. Tumor de sang coagulada a la boca d'una bèstia; cast. haba. De la malaltia qui's fa al cauall en la boca per sobres de sanch, a la qual dien l'empastre ho paladas ho faua, Dieç Menesc. ii, 34.
|| 8. Cadascuna de les peces rodonenques de diferent color que servien en les votacions per a treure a sort els noms dels candidats; cast. altramuz. Que lo ofici de jurats fos fet en lo modo y forma que són creats, enseculats e trets los teulers, ço és ab faues o bellotas, doc. a. 1527 (BSAL, vii, 430).
|| 9. Extrem del membre viril, en llenguatge grosser; cast. balano.
|| 10. m. i f. Persona beneitota, aturada, que no es sap desfer de les dificultats (Cat., Val., Bal.); cast. bobalicón. En valencià i mallorquí s'aplica quasi exclusivament als homes; en altres regions es diu també de les dones. Que era una dona massa fava, Ramon Vidales Vaca llet, 48.
|| 11. Joc d'infants,
Loc.—a) Fer fava: exagerar molt, fer una cosa massa grossa (Mallorca, Menorca).—b) Plantar faves: coixejar.—c) Entendre faves per llentilles: entendre una cosa per l'altra (Val.).—d) Tenir bona fava de son queixal: tenir allò que es desitja o necessita; estar en el seu element, en la situació o circumstàncies més agradables (Mall.). Però may tenia millor fava de son caxal que com las havia amb cualque cap-ferro, Aguiló Rond. de R. 10.—e) Esser faves comptades: esser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica (Cat., Val., Bal.).—f) Treure faves d'olla: revifar-se, refer-se d'una malaltia, d'un estat ruïnós, d'un defecte greu, etc.—g) No poder dir «fava»: estar extremadament abatut o descoratjat, no poder alçar la veu.—h) Esser o Estar més brut que una garba de faves: es diu d'una persona o cosa molt bruta (Mall.).—i) Tenir tant de gust com fava parada freda: esser molt poc gustós (Mall.). Sortirà un patracol qui tendrà tant de gust y sabor com fava parada freda, Aguiló Rond. de R. 6.
Refr.—a) «Déu dóna faves a qui no té queixals» (Cat., Val., Bal.); «Déu dóna faves a qui no té barram» (Mall.); «Déu dóna a menjar la fava al qui no té dents» (Alguer): es diu volent significar que moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar.—b) «Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri» (Men.), o «que capons i gallines a fora casa» (Mall.).—c) «Ses faves no couen, si no hi afigen»: es diu al·ludint a les persones que en contar una cosa l'exageren i afegeixen mentides a les veritats (Mall.).—d) «Les millors faves són ben porquejades», o «són fetes amb medalles»: vol dir que el millor guisat de faves és fer-les ofegades amb cansalada o amb rodanxes de botifarra (Manresa).—e) «Cada fava té son corc, i n'hi ha que en tenen dos»: significa que totes les coses i persones tenen imperfeccions.—f) «Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc» (Mall.).—g) «Sembres faves al moll? Faves al coll»: vol dir que les faveres sembrades en terra molla de pluja s'hi fan molt bones i creixen fins a l'alçada del coll (Catalana, i, 401).—h) «Per la Mare de Déu del Pilar, faves a sembrar» (Urgell).—i) «Per Sant Sever, faves a fer» (Empordà, Vallès).—j) «Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià» (BDC, xviii,226).—l) «Pel maig, faves a raig» (ibid. 258).—m) «Per Santa Creu, pèsols i faves per tot arreu».—n) «Any de beixest, any de faves» (Men.).—o) «Quan les faves ja fan cloc, nostr'amo, no estic enlloc»; «En temps de faves, ets al·lots no diuen què mana» (Mall.): vol dir que en el bon temps els criats no volen estar subjectes, volen prendre els seus esplais.—p) «Dona hermosa, o fava o vanitosa» (Manresa).
Fon.: fáβə (pir-or., or.); fáβɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa); fáβa (Andorra, Esterri, Tortosa, Val.); fáva (Cast., Al.); fávə (bal.).
Intens.:—a) Augm.: favassa, favarra, favota, favarrassa, favarrota, favarrot, favot.—b) Dim.: faveta, favetxa, favel·la, faveua, faviua, favona, favó, favoia, favarrina, favarrí, favarroia.
Etim.: del llatí faba, mat. sign. || 1.
Pel que fa a l'ús culinari, tot seguit us mostro alguns del plats que he fet on un dels ingredients són les faves:
No comments:
Post a Comment